20 d’agost 2010

magraner


si en collia de petita
-només per fer-me una pipa
com els vailets que fumaven-
ni tan sols se m’acudia
que estava malbaratant
una futura magrana, suculenta,
de dins vermella i brillant,
tresor amagat de geoda
mil grans de cristall
que pintarien
amb esquitxos de sang
l’amanida d’escarola
.

2 comentaris:

  1. Del magraner
    tot m'agrada
    la flor ja em crida
    vermella
    promesa de tresors
    dolços i brillants.

    ResponElimina
  2. tos ho hem fet aixo de fer pipes...
    es el tribut que ha de pagar per jugar amb els nens...

    ResponElimina

No tinguis por, ajuda'm a recuperar la memòria...