si en collia de petita -només per fer-me una pipa com els vailets que fumaven- ni tan sols se m’acudia que estava malbaratant una futura magrana, suculenta, de dins vermella i brillant, tresor amagat de geoda mil grans de cristall
que pintarien amb esquitxos de sang l’amanida d’escarola
farcellets color de rovell d’ou petits i curulls de groc de sol el teu nom, desfici de somnis... uns per servar sàvies memòries d’altres, mesquins, per poder viure eternament enmig dels macabres jocs de poder i sotmetiment sort encara, que el nom és teu...