24 de juliol 2012

urgència

ens caldran moltes espurnes de verd per tornar la vida al meu Empordà, a les nostres mans sempre queda el refer el que sembla que d'altres s'entesten a malmetre





30 de maig 2011

dent de lleó



mai cap lleonet

tindrà el color i la bellesa

d'aquests pètals de sol

19 de setembre 2010

espígol

quina altra joia podia florir
del mateix color? i l'olor...
espigolar, i als dits, la flaire tan fresca
i, desats ben tancats,
els saquets als armaris,
darrer parfum abans de tardor
.

28 d’agost 2010

cascall marí

com una rosella
de color de sol
i glauc són les fulles
vistosa, lluent
s'amaga amb vergonya
sorgeix entre pedres
o enmig de les sorres
per obrir poncelles
que aviat desfà el vent
.

20 d’agost 2010

magraner


si en collia de petita
-només per fer-me una pipa
com els vailets que fumaven-
ni tan sols se m’acudia
que estava malbaratant
una futura magrana, suculenta,
de dins vermella i brillant,
tresor amagat de geoda
mil grans de cristall
que pintarien
amb esquitxos de sang
l’amanida d’escarola
.

17 d’agost 2010

panical marí

punxegudes i gruixudes
fulles d'un verd incert
fan embut per on s'escola
l'aigua, que sovint la sorra
és afamada, com el desert
flor de conte, meravella
que els poetes han cantat,
heus ací, unes paraules
d'un temps que tenim oblidat:
:
Pastoret, bon pastoret,
Tu que’m tocas,
tu que’m menas,
So colgat al Riu de Arenas
Per la flor del penicalt
Per la cama del meu pare
Que li feyta tan de mal.

13 d’agost 2010

verdolaga

records de peus humits
enmig les regues de l'hort de casa...
encara em veig
trencant les tiges rogenques
plenes de fulles sucoses i tendres
fent un ram de brots
per posar a l'amanida senzilla
gaudint del cruixent gust agredolç
amb oli del trull i vinagre de l'avi,
en aquells vells estius de la infantesa


05 d’agost 2010

lliri de mar


palplantat a la sorra seca
guerrer de l'aridesa
t'arreles profundament, assedegat,
i sense jardiner, trobes
l'aigua de vida que saps amagada
per lluir més tard, orgullós
una preciosa corona blanca,
enmig dels castells oblidats
quan el sol es pon

02 d’agost 2010

sempreviva

farcellets color de rovell d’ou
petits i curulls de groc de sol
el teu nom, desfici de somnis...
uns per servar sàvies memòries
d’altres, mesquins,
per poder viure eternament
enmig dels macabres jocs
de poder i sotmetiment
sort encara, que el nom és teu...
.

29 de juliol 2010

marduix


perduda gairebé, desconeguda,
herba preciosa, humil
fragància de temps de faves ofegades
amb pèsols tendres i botifarra,
trepitjada i menystinguda, oblidada
aromàtica quimera
seràs tu el símbol de la memòria perduda?