17 d’agost 2010

panical marí

punxegudes i gruixudes
fulles d'un verd incert
fan embut per on s'escola
l'aigua, que sovint la sorra
és afamada, com el desert
flor de conte, meravella
que els poetes han cantat,
heus ací, unes paraules
d'un temps que tenim oblidat:
:
Pastoret, bon pastoret,
Tu que’m tocas,
tu que’m menas,
So colgat al Riu de Arenas
Per la flor del penicalt
Per la cama del meu pare
Que li feyta tan de mal.

1 comentari:

  1. Uix... si n'aprendré aquí de coses! Aquestes plantes m'encanten.. tant... que encara o he llegitr el poema. A vegades em precipito...

    Ara sí llegit el poema que porta la màgia dels contes i de les llegende s antigues.

    gràcies maca, un plaer aquest nou blog!

    ResponSuprimeix

No tinguis por, ajuda'm a recuperar la memòria...