28 d’agost 2010

cascall marí

com una rosella
de color de sol
i glauc són les fulles
vistosa, lluent
s'amaga amb vergonya
sorgeix entre pedres
o enmig de les sorres
per obrir poncelles
que aviat desfà el vent
.

3 comentaris:

  1. Efímera llum
    de tendresa insòlita,
    diu l'enyorament
    que em torba les hores.

    Si em surt el dibuix en faré un post. :)

    ResponElimina
  2. Estàs encara més guapa en aquesta foto, i tant que et sortirà el dibuix, si fas impossibles, quan me'ls miro... la darrera de l'església i l'altra del camp, precioses!

    ResponElimina
  3. Ha arribat l’aroma amb les paraules

    ResponElimina

No tinguis por, ajuda'm a recuperar la memòria...