13 d’agost 2010

verdolaga

records de peus humits
enmig les regues de l'hort de casa...
encara em veig
trencant les tiges rogenques
plenes de fulles sucoses i tendres
fent un ram de brots
per posar a l'amanida senzilla
gaudint del cruixent gust agredolç
amb oli del trull i vinagre de l'avi,
en aquells vells estius de la infantesa


2 comentaris:

  1. Ep! Ja he trobat el bloc en qüestió...en tens tants!
    Un honor ser-te útil, pots agafar del meu les fotos que vulguis, estaré orgullós si t'inspiren algun poema.
    Fina aviat.

    ResponSuprimeix
  2. 16 – 8 . 10
    Amb les fulles plenes d’aigua,
    Reservori d’estiu cruent,
    T’aferres al panal que et mima
    Fent-te de coixí de llana esvelt
    Arrapada ni el ventijol et mira,
    Sap que son camí no seguiràs...,
    Però que el gat que dolç camina
    Tes tendres tiges pot trencar.
    ......................... Anton.
    -- Ahir no em vas deixar entrar.- Mira el correu.

    ResponSuprimeix

No tinguis por, ajuda'm a recuperar la memòria...