29 de juliol 2010

marduix


perduda gairebé, desconeguda,
herba preciosa, humil
fragància de temps de faves ofegades
amb pèsols tendres i botifarra,
trepitjada i menystinguda, oblidada
aromàtica quimera
seràs tu el símbol de la memòria perduda?



a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. ummm...sona bé
    hi seré!!
    sort i petons

    ResponElimina

  2. Canvies de blog o n'obres un altre? Estarem al cas... Petons.

    ResponElimina

  3. Vinga, què és el que hem de recordar? Una pista...

    ResponElimina

  4. Canvies de bloc? o serà el segon? enhorabona bona estrena zel!!!

    ResponElimina

  5. Hi ha algú per aquí? No sé ... m'havia semblat sentir una olor de faves i pèsols estofats.

    Bona nit.

    ResponElimina

  6. oooh! Que maco
    fa olor, molta olor...

    ResponElimina

  7. Gràcies, gràcies a tots, m'ha passat pel cap buscar herbes humils i boniques...

    ResponElimina

No tinguis por, ajuda'm a recuperar la memòria...

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)