enmig les regues de l'hort de casa...
encara em veig
trencant les tiges rogenques
plenes de fulles sucoses i tendres
fent un ram de brots
per posar a l'amanida senzilla
gaudint del cruixent gust agredolç
amb oli del trull i vinagre de l'avi,
en aquells vells estius de la infantesa
Ep! Ja he trobat el bloc en qüestió...en tens tants!
ResponEliminaUn honor ser-te útil, pots agafar del meu les fotos que vulguis, estaré orgullós si t'inspiren algun poema.
Fina aviat.
16 – 8 . 10
ResponEliminaAmb les fulles plenes d’aigua,
Reservori d’estiu cruent,
T’aferres al panal que et mima
Fent-te de coixí de llana esvelt
Arrapada ni el ventijol et mira,
Sap que son camí no seguiràs...,
Però que el gat que dolç camina
Tes tendres tiges pot trencar.
......................... Anton.
-- Ahir no em vas deixar entrar.- Mira el correu.